Arrel de la web > Espais de treball > Espai d’Educació > Resolució sobre Educació a l’assemblea constituent
Resolució sobre Educació a l’assemblea constituent
dilluns 28 de juny de 2010
En aquesta Assemblea explicitam el nostre convenciment que l’Educació ha de constituir un dels eixos vertebradors de la societat plenament democràtica a la que aspiram. Això significa impulsar polítiques que contrarestin el sentit que ha pres actualment la deriva educativa, amb un aprofundiment de dèficit democràtic que ja arrossegava.
Es tracta de garantir una educació gratuïta de forma universal des de l’etapa inicial, dels 0 als 3 anys i fins als 18 i més enllà, possibilitant i potenciant l’accés a l’educació superior. Ara bé, no es tracta tan sols d’entendre-la com a servei públic sinó que també ha de ser el lloc d’empoderamanet d’una ciutadania crítica, cal dotar-la d’un sentit plenament públic.
Es tracta, sí, de dotar l’ensenyament públic del professorat i dels mitjans necessaris per assolir els seus objectius, dotar-lo d’infraestructures suficients i de mecanismes democràtics de participació i decisió, com també eliminar progressivament els concerts educatius, un dels problemes que està causant la progressiva precarització de l’ensenyament públic.
I també es tracta d’anar més enllà: garantir el finançament de la Universitat i afirmar l’autonomia universitària, des del convenciment que les relacions entre societat i Universitat no han d’estar marcades per vectors mercantils ni mercantilitzables. Rebutjam, per tant, el model que s’està imposant en el procés que ha vengut a anomenar-se “de Bolonya”.
Es per això que manifestam la nostra voluntat d’engegar un Grup de Treball i Reflexió que sigui capaç de concretar mesures polítiques que desenvolupin aquest sentit inicial i de promoure els debats necessaris en la comunitat educativa per establir, junts, alumnes, professors i famílies, posicions conjuntes en defensa l’Educació; i instam, finalment, al Consell a facilitar-ne el desenvolupament, des de:
- el potenciament de l’educació pública com el principal referent del sistema educatiu;
- la dotació de qualitat a l’escola pública, mai entesa en termes d’excel·lència mercantil sinó l’atenció als factors que provoquen el fracàs escolar i la resposta als mateixos;
- la presa com a referent de la laïcitat, derogant els acords subscrits amb l’Estat Vaticà, i foragitant l’adoctrinament religiós de les escoles;
- l’atenció a la Formació Professional pública des del convenciment de la seva utilitat social, i no només empresarial;
- l’aprofundiment de les pràctiques democràtiques en l’educació, fomentant la participació i l’acció conjunta;
- la garantia de l’autonomia de la Universitat pública però que a la vagada assumeixi també el sentit públic de l’educació superior.