L’Ajuntament d’Artà oficialitza la indolència en disciplina urbanística

Titulava el periodista J.Ll. Ferrer un article d’opinió al “Diario de Ibiza”el 18 de setembre així: “El que pida licencia de obras es imbécil”. De la mateixa forma, podríem titular la crònica dels darrers anys a Artà com “Colló qui demani llicència” i de la situació actual, a la vista del que succeí el darrer ple de l’Ajuntament d’Artà, en sessió plenària del passat dimarts, dia 24 de setembre.

Transcorreguts dos anys de legislatura, a la fi, s’han posat de manifest les posicions definitives de tots els grups municipals respecte de la defensa del territori i de respecte per la ordenació del territori, recursos naturals, paisatge i seguretat jurídica en l’urbanisme municipal.

Els Acords de demolició o de restabliment de la legalitat que el Batle va proposar en l’ordre del diade la sessió van ser aprovats únicament amb el vot en solitari del regidor d’IniciativaVerds d’Artà, la resta de grups es va abstenir, incloent a l’equip de govern. Hem de lamentar que en la matèria, no s’ha produït cap canvi substancial amb l’accés al govern d’UIA en substitució d’UM (2007-2011). No hi hagut cap canvi, en relació amb l’efectiva garantia que el territori es manté (com a mínim) tal i com s’ha planificat que s’ha de mantenir.

I mirau que n’hauríem d’haver tret alguna lliçó, de la gestió que s’ha fet a l’Estat espanyol, Illes, a Artà mateix, de l’urbanisme municipal les darreres dècades i de les seves conseqüències: corrupció, bombolla immobiliària, totxo-dependència, arbitrarietat com a mètode i clientelisme, etc. i mirau que pareixia que s’havia produït un canvi en el sí de la UIA, una renovació, una altra manera de fer les coses* que feia pensar que quelcom canviaria que amb el suport del nostre grup ajudaria a revertir aquesta situació.

L’equip de govern de l’Ajuntament d’Artà roman, avui per avui, encara una passa enrere del govern municipal format per la pròpia UIA amb el PSOE la legislatura 1999-2003 (en què es varen dur a aprovació 8 ordres de demolició); i una passa per darrera també del PP més ranci: com el de l’Ajuntament de Felanitx, on l’equip de govern du també a aprovació de Ple i aprova les Ordres amb els seus vots, per després obviar l’Acord i no executar. A Artà, de fet, ni aquí arribam: ni tan sols es vota a favor; en el cas del grup UIA, ni es molestaren en exposar els motius d’aquest sentit del vot.

Per altra banda, el Model de Conveni de Delegació de les competències en Disciplina urbanística en l’Agència del Consell -a què es comprometé el Batle fa uns mesos degut a la pressió a què el vàrem sotmetre els ecosocialistes (així com la delegació en el Ple de la competència d’Ordenar les demolicions que pertoqui)- que proposava l’equip de govern, no va obtenir la majoria de la meitat més un dels regidors al Ple: PP i PSOE s’abstingueren còmodament, i PI va votar en contra (!), amb el principal argument que la delegació comporta una important davallada dels ingressos pels sancionadors, i que no s’hi incloïen els expedients ja en tramitació (aquest darrer, també un argument d’Alzamora, UIA, fins fa poc). Amb els únics vots de UIA i el nostre, la proposta no va obtenir els set vots necessaris.

És a dir, que l’aprovació dels successius futurs Acords de demolició (si és que el Batle no torna a bloquejar, com ha fet fins ara, aquest darrer tràmit) que arribin al debat i votació del Ple previsiblement continuaran rebent només el vot favorable del representant de la única formació, IniciativaVerds d’Artà, que reclama seriosament l’aplicació i defensa de la normativa urbanística (bàsicament, la Llei 10/1990, de Disciplina urbanística, i les Normes Subsidiàries de l’Ajuntament d’Artà).

Com que des de l’equip de govern no es pensa executar les Ordres, s’estalvien votar-hi a favor. El missatge municipal en disciplina urbanística és clar: "Campi qui pugui!" (qui pugui pagar expedients sancionadors -aquests sí, molt àgilment tramitats). “Colló qui demani llicència!”, també a Artà, és al nostre entendre el missatge institucional. Al cap i a la fi, salvant les distàncies (competencials) entre un Ajuntament i un Parlament, la postura municipal és equivalent a l’amnistia urbanística que prepara del govern de José Ramón Bauzà.

Per exemple: “L’objectiu del nostre partit és aconseguir que a Artà es duguin a terme polítiques municipals basades en el respecte del territori, el medi natural i el patrimoni cultural, la potenciació de la llengua i la cultura Catalana, i la defensa de polítiques progressistes socialment i sostenibles econòmicament” [extret del blog d’UIA; la negreta és nostra]