Palau de Congressos 2010

Record bé aquells dies de novembre de 2010. El grup hoteler Barceló havia decidit anar-se’n del Palau de Congressos. Les obres estaven començades, l’administració ja havia posat els 30 milions que havia assumit com impuls del projecte, però ens trobàvem amb que Barceló abandonava el Palau sense posar ni 1€ dels 80 milions signats al contracte, després d’enredar durant 3 anys. El PSOE i n’Aina Calvo, amb qui governàvem en coalició, ens explicaven que l’única sortida era que l’Ajuntament avalàs amb 30 milions la continuació de les obres i permetre que Barceló sortís ràpidament de l’operació, sense abonar la penalització de 5 milions d’€ que li pertocava per incomplir flagrantment el contracte. ENS VÀREM NEGAR. Com a secretari general del PSM de Palma vaig participar a diverses reunions. Vaig advertir als nostres socis de govern del PSOE que el que ens proposaven era una greu errada i que implicava el risc de que l’administració (els ciutadans!) acabàssim pagant TOTA la construcció del Palau. També els hi vaig dir que era una vergonya que Barceló se n’anàs de "rosetes" sense la penalització. El PSOE ens deia que estàvem equivocats, que el Palau era una inversió "fabulosa" i que segur vendria un soci privat que substituiria Barceló. També insistien en que si penalitzàvem Barceló entraríem en un escenari de confrontació judicial que impediria la ràpida continuació de les obres i trobar un nou concessionari. Vaig transmetre al PSOE que NO estàvem d’acord, que per noltros era un tema de prinicipis, massa greu, massa doblers en joc dels ciutadans, i que votaríem EN CONTRA, assumint que ens podien expulsar de l’equip de govern. La nostra proposta, així ho explicàrem a l’opinió pública, era fer un tèntol, actualitzar els estudis de mercat, i no seguir endavant fins tenir clar que aquella operació operació orquestrada per Jaume Matas era realment viable. Per alguna cosa Barceló abandonava. Finalment, Aina Calvo i el PSOE, davant la nostra negativa, va anar a cercar el suport del PP. El PP tenia els seus compromissos i interessos amb Barceló...i va accedir a "salvar" la votació a la batlessa Calvo. Aquesta és la VERITAT i trob que és necessari explicar-la i defensar-la, ara que pareix que, amb 5 anys de retard!, tothom ens dóna la raó i...NINGÚ ÉS RESPONSABLE del desastre. En aquell moment vàrem clamar en solitari. Però PP, PSOE i IU varen optar per seguir endavant sense cap garantia de viabilitat i perdonar els 5 milions a Barceló. Avui és evident que si se’ns hagués fet cas, s’hauríen estalviat MOLT de doblers als ciutadans, que podrien haver anat a salut, educació, dependència, etc. Avui he llegit que Aina Calvo, molt indignada amb la presentació al nou concurs de Barceló, denunciava l’extorsió a que li va sotmetre. També deia que, amb perspectiva, prendria ara altres decisions en relació al Palau. Me pareix molt bé que rectifiqui. El que no pot dir Aina Calvo, ni el PSOE, és que en aquell moment ningú la va advertir de que anàvem abocats al desastre i de que no havia de cedir al xantatge de "perdonar" a Barceló els 5 milions.