Rio+20­: Capitalisme Verd? No, gràcies!

Vint anys després de la Cimera de Rio de Janeiro celebrada el 1992, els mandataris mundials es tornen a reunir a la ciutat brasilera aixecant la bandera del “desenvolupament sostenible” i l’”economia verda”. Des d’IniciativaVerds volem denunciar, com també s’està fent a la cimera paralel·la, la Cimera dels Pobles, l’ús pervers d’aquestes paraules que es fa amb l’objectiu real de defensar un “capitalisme verd” que, tanmateix, no té altre objectiu que perpetuar l’explotació planetària de les persones i els recursos naturals. Poc podrà fer una cimera que es celebra pocs mesos després de la Cimera del canvi climàtic de Durban 2011, que es va saldar amb una manca absoluta de compromisos per reduir les emissions de CO2.

Darrera aquest eufemisme de l’”economia verda”, que no té res a veure amb el que entenem per economia verda des d’una força política ecologista, s’amaga l’apologia de projectes destructors de la natura, com hidroelèctriques a Amèrica Llatina, o de mercantilització del CO2, que provoca que els països rics puguin comprar als països empobrits el seu dret a seguir contaminant, com ja està passant.

Per posar un exemple molt clar, davant el tancament de la mineria a Espanya, els defensors del “capitalisme verd” no tindrien cap mirament en substituir les mines per “cementiris” subterranis de CO2, una opció cada vegada més comentada, que duu aparellat el fet que com que tanmateix no ens comprometem a reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, tenim una nova “oportunitat de negoci”. Això sí, sense canviar ni la manera de funcionar ni les regles del joc.

Des de l’ecosocialisme, en canvi, proposam reconvertir les conques mineres, com ja s’ha fet a alguns indrets d’Europa baix l’auspici de governs locals ecologistes, en llocs pioners en la recerca i la generació d’energies netes, tot facilitant la recol·locació de la gent que hi viu i hi fa feina i que si del govern de Rajoy depèn, hauran d’acabar per emigrar si volen sobreviure, ja que no se’ls ofereix cap alternativa al tancament de les explotacions mineres.

En definitiva, si no hi ha un canvi efectiu de model econòmic, que passa pel respecte a les persones i el medi ambient, que és el nostre medi de vida, estem abocats al col·lapse planetari, i a dinàmiques d’exclusió que ens duen cap a la ruptura de la democràcia i la societat.